Tag Archive for: gestors de continguts

La seguretat dels sistemes de gestió de continguts

16 Apr
April 16, 2012

Els sistemes de gestió de continguts (els anglosaxons en diuen CMS per Content Management System) són un programari que s’instal·la en els servidors web i que permeten crear i gestionar llocs webs i blogs sense tenir coneixements de programació informàtica. Si parlem de WordPress, Joomla, Drupal, Sharepoint, etc. a molts ja us sonarà una mica més. Amb poc temps aquests sistemes han substituït els gestors de continguts programats a mida, i en major mesura els sistemes manuals que requereixen la participació d’un tercer cada vegada que es vol modificar algun contingut.

En la web W3Techs  fan un seguiment de l’ús dels diferents tipus de CMS i s’hi pot veure com el 54% de les webs que utilitzen CMS estan fetes amb WordPress.

Aquests sistemes faciliten molt la feina dels qui tenim un blog i sobretot dels responsables d’actualitzar els continguts de webs corporatives (els content managers) ja que els permeten actualitzar-les amb notícies, imatges, vídeos o qualsevol altre contingut sense necessitar cap informàtic o dissenyador web.

La generalització d’aquests sistemes però és aprofitat per alguns hackers per aprofitar-ne vulnerabilitats. Sense anar més lluny l’altre dia  cercant la ubicació del centre Creapolis d’Esade -on havia d’anar per una reunió- vaig trobar-me els resultats que es poden veure en la imatge que il·lustra aquesta entrada. Els resultats que mostra Google reflecteixen una injecció SQL que aprofita una vulnerabilitat del Joomla amb que està desenvolupat el lloc web en qüestió, en aquest cas per fer publicitat de Viagra, però en altres casos per fer phishing, enviament d’spam, etc. Podeu comprovar-ho (fins avui mateix 17/04/2012) fent una cerca a Google del terme Creapolis.

Davant aquestes situacions el consell que cal seguir és mantenir actualitzat el gestor de continguts amb les darreres actualitzacions, però també els diferents complements que sovint hi anem instal·lant. Si és amb aquestes condicions l’ús dels CMS ens pot facilitar molt la feina.

Com dèiem ahir…

01 Apr
April 1, 2012

No he estat 5 anys a la presó com Fray Luis de León, però dos anys sense escriure al blog és prou temps com per poder dir “Com dèiem ahir…” i fer veure que no ha passat res. O almenys intentar-ho. Els motius que m’han portat a remodelar el blog i intentar arrencar-lo definitivament -el que vaig fer fa dos anys va ser un simple intent- es fonamenten en què després d’obrir-me nombroses comptes en xarxes socials m’he adonat que l’únic espai que realment es mereix ser un lloc digital de referència és el blog.

Això és el que aconsello a les empreses i organitzacions per a qui treballo habitualment. Els dic que malgrat creguin que han de ser a les xarxes socials, com facebook i twitter, no oblidin que la seva identitat digital ha de tenir com a lloc de referència la seva web corporativa. El que diem a les xarxes socials s’ho emporta el vent, o pràcticament. Allà on hauria d’anar a parar algú que vulgui saber quelcom de nosaltres és la nostra web. Això no vol dir que les xarxes socials no tinguin la seva utilitat, són la plaça pública, o la discoteca com sovint diu en Genís Roca. Però casa nostra és la nostra web. I sabent utilitzar bé les xarxes socials, i també totes les altre eines de comunicació digital, hem d’aconseguir que qui ens vulgui conèixer acabi visitant la nostra pàgina web. És l’únic lloc que està sota el nostre control, i des d’on podem oferir tota la informació i funcionalitats que requerim.

Si això ho portem al terreny personal la web corporativa és el nostre blog particular. El millor repositori, el lloc de referència des d’on pivotar cap als altres canals, ja siguin xarxes socials (Facebook, Twitter, Foursquare, Linkedin…), espais de compartició de continguts (Youtube, Flickr, Slideshare…), sistemes de comunicació directes, enllaços de referència, espai de debat…

Disposar d’un blog és senzill. Hi ha sistemes gratuïts a la xarxa, com WordPress.org o Blogger.com. Fins i tot hi podeu posar el vostre propi domini. I pel que fa al temps, l’excusa més repetida, tots sabem que quan es vol fer una cosa traiem el temps d’on calgui. Pel contrari ningú miraria la TV, o faria esport, o llegiria un llibre… Mitja horeta a la setmana no és tant esforç.

Doncs això, benvinguts a casa meva!