Archive for category: Comunicació personal

Ser o no ser, aquesta és la qüestió

27 Mar
March 27, 2013

Una de les tasques que faig (voluntàriament) és assessorar persones que es dediquen a la política en l’ús de les xarxes socials. Per a molts d’ells és una novetat i per d’altres una eina que tenen associada a les estones de lleure i a la que no veuen el seu potencial.

La pregunta que acostuma a repetir-se és “cal ser-hi en aquesta xarxa social?”, “i en tal altre?”. És evident que una persona pública, ja sigui polític, escriptor, esportista… cal que estigui a les xarxes socials. És un canal de comunicació que té moltíssimes possibilitats, i la pregunta de ser-hi o no ser-hi es podria canviar per la hamletiana ser o no ser. Perquè no ser al Facebook (amb pàgina) o a Twitter, per exemple, és gairebé com no ser, és a dir, com no existir. Podem decidir que no hi volem ser? I tant, però és gairebé com dir, no parlaré amb la premsa, o no faré actes públics. Quin sentit pot tenir no voler tenir presència pública quan som un personatge públic? La veritat és que poc.

Si fins fa poc la comunicació del missatge polític venia determinada per la feina dels gabinets de premsa i els mitjans, les xarxes socials permeten (però no asseguren) una canal de comunicació directe amb la ciutadania. Ara és el polític qui pren les regnes de la comunicació, definint i difonent el missatge que vol. Cal doncs saber exercir aquesta responsabilitat amb mesura però sense una por excessiva que ens emmudeixi. Hi ha polítics hàbils, les publicacions dels quals tenen un ampli ressò, de vegades més enllà de les xarxes socials, capaços d’escoltar, rebatre i fer propostes. Però també n’hi ha que cometen errors o que simplement estan absents, i per tant no saben aprofitar el potencial de les xarxes socials.

Com en totes les coses ningú neix ensenyat i cal fer un aprenentatge. Sovint el millor consell és observar què fan els que en saben més. Però també és cert que no hi ha una única manera de fer les coses i cadascú s’ha de forjar un estil propi a les xarxes socials que sigui consonant amb la seva imatge pública i que en reforci les millors qualitats.

Segons IDESCAT un 70% de la població catalana fa un ús habitual d’internet. També sabem que un 85% dels internautes utilitzen habitualment Facebook i prop d’un 30% Twitter.

Disposar de presència a les principals xarxes socials ens permetrà seguir els debats que s’hi produeixen i participar-hi. També és cert que si només observem les xarxes socials podem obtenir una visió esbiaxada de la realitat, però el mateix ens pot passar si només atenem altres entorns comunicatius, com els mitjans de comunicació, el nostre entorn més proper, la informació demoscòpica, etc. El més raonable és ponderar la informació del major nombre de fonts possibles.

Convé tenir present que les xarxes socials són un canal més de comunicació política i per tant que cal emmarcar-les dins una estratègia general de comunicació que ha de tenir en compte els altres canals (mitjans de comunicació; relacions, actes i agenda; publicitat i marketing; publicacions; web; marxandatge; etc.). Però això ja donaria per un altre entrada al blog…

 

La seguretat dels sistemes de gestió de continguts

16 Apr
April 16, 2012

Els sistemes de gestió de continguts (els anglosaxons en diuen CMS per Content Management System) són un programari que s’instal·la en els servidors web i que permeten crear i gestionar llocs webs i blogs sense tenir coneixements de programació informàtica. Si parlem de WordPress, Joomla, Drupal, Sharepoint, etc. a molts ja us sonarà una mica més. Amb poc temps aquests sistemes han substituït els gestors de continguts programats a mida, i en major mesura els sistemes manuals que requereixen la participació d’un tercer cada vegada que es vol modificar algun contingut.

En la web W3Techs  fan un seguiment de l’ús dels diferents tipus de CMS i s’hi pot veure com el 54% de les webs que utilitzen CMS estan fetes amb WordPress.

Aquests sistemes faciliten molt la feina dels qui tenim un blog i sobretot dels responsables d’actualitzar els continguts de webs corporatives (els content managers) ja que els permeten actualitzar-les amb notícies, imatges, vídeos o qualsevol altre contingut sense necessitar cap informàtic o dissenyador web.

La generalització d’aquests sistemes però és aprofitat per alguns hackers per aprofitar-ne vulnerabilitats. Sense anar més lluny l’altre dia  cercant la ubicació del centre Creapolis d’Esade -on havia d’anar per una reunió- vaig trobar-me els resultats que es poden veure en la imatge que il·lustra aquesta entrada. Els resultats que mostra Google reflecteixen una injecció SQL que aprofita una vulnerabilitat del Joomla amb que està desenvolupat el lloc web en qüestió, en aquest cas per fer publicitat de Viagra, però en altres casos per fer phishing, enviament d’spam, etc. Podeu comprovar-ho (fins avui mateix 17/04/2012) fent una cerca a Google del terme Creapolis.

Davant aquestes situacions el consell que cal seguir és mantenir actualitzat el gestor de continguts amb les darreres actualitzacions, però també els diferents complements que sovint hi anem instal·lant. Si és amb aquestes condicions l’ús dels CMS ens pot facilitar molt la feina.

10 idees que cal tenir en compte quan vols fer una llista de 10 idees

05 Apr
April 5, 2012

Per tal d’atreure visites cap a la nostra web o blog un dels consells que s’acostumen a donar és seguir una estratègia basada en els continguts. Això simplement vol dir que es posicionen millor en els cercadors aquelles webs que publiquen sovint coses interessants que les que no ho fan. Sembla simple, però no sempre és tan fàcil com podria semblar.

Una manera que s’ha mostrat efectiva darrerament per fer més interessant els continguts que publiquem és agrupar-los en llistes. Davant de qualsevol cerca, la majoria d’usuaris d’internet tenim tendència a consultar continguts del tipus “10 idees que cal tenir en compte…”, o similars. Suposo perquè imaginem que en elles ja ho trobarem tot resumit i ens estalviem de seguir consultant resultats dels cercadors.

Això provoca que aquest tipus de llista es consultin més, es comparteixin més en xarxes socials, les enllacem des d’altres llocs… i de retruc fem guanyar visibilitat i millorar el posicionament de les webs on es troben.

Per això us proposo 10 idees que cal tenir en compte quan vols fer una llista de 10 idees:

  1. Fes-te un mapa conceptual del tema que vols analitzar i tria els 10 ítems dels que vols parlar.
  2. Fer una recerca sobre el que ja s’ha dit i procura aportar valor personal al tema.
  3. Sigues sintètic, acostumem a tenir poc temps per llegir.
  4. Capta l’atenció amb un bon titular que s’ajusti als continguts.
  5. Comprova que siguis original, és fonamental per generar continguts interessants.
  6. Si amb 10 elements no en fas prou, poden ser 12. Pel que sembla la gent encara es debat entre el sistema decimal i el duodecimal.
  7. Utilitza les paraules clau (keywords) amb que voldries que et trobin, però que alhora siguin populars.
  8. Il·lustra la llista amb alguna imatge atractiva. Malauradament les idees entren primer pels ulls abans de ser processades pel còrtex.
  9. Inclou referències dels llocs web o blogs d’on hagis pogut extreure informació o que siguin un referent en el tema. Per exemple l’antítesi d’aquesta llista la trobareu en aquesta entrada “10 motivos para odiar las listas de 10 motivos
  10. Comparteix la llista en xarxes socials. Dóna d’alta la teva llista en portals de rànkings de llistes com www.sololistas.netwww.toptenz.netwww.makethelist.net

 

Com dèiem ahir…

01 Apr
April 1, 2012

No he estat 5 anys a la presó com Fray Luis de León, però dos anys sense escriure al blog és prou temps com per poder dir “Com dèiem ahir…” i fer veure que no ha passat res. O almenys intentar-ho. Els motius que m’han portat a remodelar el blog i intentar arrencar-lo definitivament -el que vaig fer fa dos anys va ser un simple intent- es fonamenten en què després d’obrir-me nombroses comptes en xarxes socials m’he adonat que l’únic espai que realment es mereix ser un lloc digital de referència és el blog.

Això és el que aconsello a les empreses i organitzacions per a qui treballo habitualment. Els dic que malgrat creguin que han de ser a les xarxes socials, com facebook i twitter, no oblidin que la seva identitat digital ha de tenir com a lloc de referència la seva web corporativa. El que diem a les xarxes socials s’ho emporta el vent, o pràcticament. Allà on hauria d’anar a parar algú que vulgui saber quelcom de nosaltres és la nostra web. Això no vol dir que les xarxes socials no tinguin la seva utilitat, són la plaça pública, o la discoteca com sovint diu en Genís Roca. Però casa nostra és la nostra web. I sabent utilitzar bé les xarxes socials, i també totes les altre eines de comunicació digital, hem d’aconseguir que qui ens vulgui conèixer acabi visitant la nostra pàgina web. És l’únic lloc que està sota el nostre control, i des d’on podem oferir tota la informació i funcionalitats que requerim.

Si això ho portem al terreny personal la web corporativa és el nostre blog particular. El millor repositori, el lloc de referència des d’on pivotar cap als altres canals, ja siguin xarxes socials (Facebook, Twitter, Foursquare, Linkedin…), espais de compartició de continguts (Youtube, Flickr, Slideshare…), sistemes de comunicació directes, enllaços de referència, espai de debat…

Disposar d’un blog és senzill. Hi ha sistemes gratuïts a la xarxa, com WordPress.org o Blogger.com. Fins i tot hi podeu posar el vostre propi domini. I pel que fa al temps, l’excusa més repetida, tots sabem que quan es vol fer una cosa traiem el temps d’on calgui. Pel contrari ningú miraria la TV, o faria esport, o llegiria un llibre… Mitja horeta a la setmana no és tant esforç.

Doncs això, benvinguts a casa meva!