Archive for month: April, 2012

Csíkszentmihályi, l’estat de flux i el comerç electrònic

29 Apr
April 29, 2012

La setmana passada vaig poder assistir al Barcamp6 que organitzava Prestashop per presentar les darreres novetats en aquest software lliure de comerç electrònic. Durant la jornada una de les sessions que més em va cridar l’atenció va ser la de Cesar Tello, director de desenvolupoment  corporatiu a ADigital. Va analitzar la situació del comerç electrònic a l’estat espanyol, reconeixent que malgrat els hàbits tecnològics del país són simil·lars o superiors als d’altres països occidentals, els volums de negoci que es mouen són inferiors. Va situar la responsabilitat d’aquesta situació en els responsables dels comerços, per manca d’inversió, o fins i tot encara més rellavant, per manca de seducció. Els problemes de confiança, logística o de pagament que hi havia hagut fa uns anys enrera han quedat totalment superats, i per tant les causes s’han de buscar en un altre lloc.

Recordo que ara fa cinc anys amb un amic i soci -en Ramon Roca- van començar Clicmatic, una botiga online dedicada a la comercialització de productes ecològics -articles d’estalvi d’aigua i llum, joguines, cubells, kits…-. L’experiència va durar uns dos anys en els que vam haver de lluitar contra un munt de factors adversos. Primer vam haver de triar la plataforma de comerç electrònic -que en aquell moment no estaven tant ben acabades com ara-, escollir una entitat bancària i instal·lar un TPV, escollir els proveïdors, solucionar els problemes d’estocatge -l’estoc zero encara és una quimera-, trobar una empresa per al transport, solucionar l’atenció al client, i un llarg etcetera. No vam escatimar temps ni recursos en aconseguir una bona botiga que satisfés una experiència de compra satisfactòria. Al final ens vam trobar en un punt mort en què no hi perdíem diners però tampoc n’hi guanyàvem. L’estancament ens va portar a seguir amb les nostres trajectòries professionals. M’alegra veure com d’aquesta experiència el meu exsoci va poder dedicar-se a realitzar botigues per a altres empreses. Justament Botigues.cat va rebre el primer premi al millor lloc de comerç electrònic en el Barcamp6 per al projecte jugarijugar.com. Felicitats!

Sovint, les plataformes estandaritzades -com Prestashop, Magento, Jigoshop…- proporcionen bones funcionalitats però poca capacitat de seducció a l’usuari. És en aquest punt on entra en joc el paper de l’especialista en marqueting digital i els dissenyadors web. L’especialista en comerç electrònic ha de ser capaç de solucionar tots els aspectes relacionats amb el funcionament de la botiga, però sobretot ha de vetllar per una bona experiència d’usuari.

La reflexió de Cesar Tello em va fer venir al cap un llibre de Inma Rodríguez titulat “Marketing.com y comercio electrónico” publicat l’any 2002. Ja en aquell moment l’autora recuperava un concepte encara més anterior com és l’estat de flux. Aquest concepte va ser introduït per un psicòleg de cognom impronunciable: Csíkszentmihályi. Aquest acadèmic va postular que hi ha un estat de consciència que va anomenar “flux” en què les persones entren en un estat d’absorció completa en l’activitat o situació en què es troben i els produeix una sensació molt satisfactòria i durant el qual les sensacions temporals (el temps, la gana, el son…) se solen ignorar.

En un panorama en què la majoria de botigues online asseguren un bon funcionament i estàndards de qualitat i confiança, Inma Rodríguez ja apostava per la possibilitat que el diferenciaria l’èxit dels comerços electrònics seria la seva capacitat per induir en els usuaris un estat de flux a través de la seducció (gràfica, d’usabilitat, de selecció de productes, etc.).

La seguretat dels sistemes de gestió de continguts

16 Apr
April 16, 2012

Els sistemes de gestió de continguts (els anglosaxons en diuen CMS per Content Management System) són un programari que s’instal·la en els servidors web i que permeten crear i gestionar llocs webs i blogs sense tenir coneixements de programació informàtica. Si parlem de WordPress, Joomla, Drupal, Sharepoint, etc. a molts ja us sonarà una mica més. Amb poc temps aquests sistemes han substituït els gestors de continguts programats a mida, i en major mesura els sistemes manuals que requereixen la participació d’un tercer cada vegada que es vol modificar algun contingut.

En la web W3Techs  fan un seguiment de l’ús dels diferents tipus de CMS i s’hi pot veure com el 54% de les webs que utilitzen CMS estan fetes amb WordPress.

Aquests sistemes faciliten molt la feina dels qui tenim un blog i sobretot dels responsables d’actualitzar els continguts de webs corporatives (els content managers) ja que els permeten actualitzar-les amb notícies, imatges, vídeos o qualsevol altre contingut sense necessitar cap informàtic o dissenyador web.

La generalització d’aquests sistemes però és aprofitat per alguns hackers per aprofitar-ne vulnerabilitats. Sense anar més lluny l’altre dia  cercant la ubicació del centre Creapolis d’Esade -on havia d’anar per una reunió- vaig trobar-me els resultats que es poden veure en la imatge que il·lustra aquesta entrada. Els resultats que mostra Google reflecteixen una injecció SQL que aprofita una vulnerabilitat del Joomla amb que està desenvolupat el lloc web en qüestió, en aquest cas per fer publicitat de Viagra, però en altres casos per fer phishing, enviament d’spam, etc. Podeu comprovar-ho (fins avui mateix 17/04/2012) fent una cerca a Google del terme Creapolis.

Davant aquestes situacions el consell que cal seguir és mantenir actualitzat el gestor de continguts amb les darreres actualitzacions, però també els diferents complements que sovint hi anem instal·lant. Si és amb aquestes condicions l’ús dels CMS ens pot facilitar molt la feina.

Panadons d’espinacs

06 Apr
April 6, 2012

En aquest blog em vull centrar en aspectes relacionats amb la comunicació, però de tant en tant faré una excepció. En aquest cas us vull parlar dels panadons d’espinacs. És una menja típica d’aquestes dates, tot i que se que a Balaguer en fan tot l’any. La tradició a casa prové de la Franja de Ponent, d’on eren originaris els meus avis paterns. És una recepta que no té gaires secrets i que es basa en la qualitat dels ingredients, i m’atreviria a dir que fonamentalment de l’oli que s’utilitzi.

El primer que cal fer és barrejar la farina, la sal, els ous, el llevat de París i l’aigua. Per anar bé millor desfer el llevat amb una mica d’aigua calenta. Cal amassar-ho fins que la pasta quedi ben treballada. Després només cal fer-ne boles i deixar-les reposar una estona fins que pugin. Mentrestant podem fregar els espinacs amb sal perquè perdin l’amargor i trinxar-hi una mica d’all. En cadascun dels passos unteu-vos les mans d’oli i afegiu-n’hi al vostre gust.

Amb la massa pujada l’estireu amb el corró i les farciu amb els espinacs. Escalfeu el forn a 250º i ho deixeu coure uns 15 a 20 minuts. Finalment unteu els panadons amb una mica d’oli per sobre i llestos! Fàcil, no?

Ingredients per a 9 panadons:

  • 2 kg d’espinacs
  • 1 kg de farina
  • 2 ous
  • 20 cl d’oli per posar a la pasta
  • 40 g de llevat de París
  • 100 cl d’aigua
  • Sal

 

10 idees que cal tenir en compte quan vols fer una llista de 10 idees

05 Apr
April 5, 2012

Per tal d’atreure visites cap a la nostra web o blog un dels consells que s’acostumen a donar és seguir una estratègia basada en els continguts. Això simplement vol dir que es posicionen millor en els cercadors aquelles webs que publiquen sovint coses interessants que les que no ho fan. Sembla simple, però no sempre és tan fàcil com podria semblar.

Una manera que s’ha mostrat efectiva darrerament per fer més interessant els continguts que publiquem és agrupar-los en llistes. Davant de qualsevol cerca, la majoria d’usuaris d’internet tenim tendència a consultar continguts del tipus “10 idees que cal tenir en compte…”, o similars. Suposo perquè imaginem que en elles ja ho trobarem tot resumit i ens estalviem de seguir consultant resultats dels cercadors.

Això provoca que aquest tipus de llista es consultin més, es comparteixin més en xarxes socials, les enllacem des d’altres llocs… i de retruc fem guanyar visibilitat i millorar el posicionament de les webs on es troben.

Per això us proposo 10 idees que cal tenir en compte quan vols fer una llista de 10 idees:

  1. Fes-te un mapa conceptual del tema que vols analitzar i tria els 10 ítems dels que vols parlar.
  2. Fer una recerca sobre el que ja s’ha dit i procura aportar valor personal al tema.
  3. Sigues sintètic, acostumem a tenir poc temps per llegir.
  4. Capta l’atenció amb un bon titular que s’ajusti als continguts.
  5. Comprova que siguis original, és fonamental per generar continguts interessants.
  6. Si amb 10 elements no en fas prou, poden ser 12. Pel que sembla la gent encara es debat entre el sistema decimal i el duodecimal.
  7. Utilitza les paraules clau (keywords) amb que voldries que et trobin, però que alhora siguin populars.
  8. Il·lustra la llista amb alguna imatge atractiva. Malauradament les idees entren primer pels ulls abans de ser processades pel còrtex.
  9. Inclou referències dels llocs web o blogs d’on hagis pogut extreure informació o que siguin un referent en el tema. Per exemple l’antítesi d’aquesta llista la trobareu en aquesta entrada “10 motivos para odiar las listas de 10 motivos
  10. Comparteix la llista en xarxes socials. Dóna d’alta la teva llista en portals de rànkings de llistes com www.sololistas.netwww.toptenz.netwww.makethelist.net

 

Com dèiem ahir…

01 Apr
April 1, 2012

No he estat 5 anys a la presó com Fray Luis de León, però dos anys sense escriure al blog és prou temps com per poder dir “Com dèiem ahir…” i fer veure que no ha passat res. O almenys intentar-ho. Els motius que m’han portat a remodelar el blog i intentar arrencar-lo definitivament -el que vaig fer fa dos anys va ser un simple intent- es fonamenten en què després d’obrir-me nombroses comptes en xarxes socials m’he adonat que l’únic espai que realment es mereix ser un lloc digital de referència és el blog.

Això és el que aconsello a les empreses i organitzacions per a qui treballo habitualment. Els dic que malgrat creguin que han de ser a les xarxes socials, com facebook i twitter, no oblidin que la seva identitat digital ha de tenir com a lloc de referència la seva web corporativa. El que diem a les xarxes socials s’ho emporta el vent, o pràcticament. Allà on hauria d’anar a parar algú que vulgui saber quelcom de nosaltres és la nostra web. Això no vol dir que les xarxes socials no tinguin la seva utilitat, són la plaça pública, o la discoteca com sovint diu en Genís Roca. Però casa nostra és la nostra web. I sabent utilitzar bé les xarxes socials, i també totes les altre eines de comunicació digital, hem d’aconseguir que qui ens vulgui conèixer acabi visitant la nostra pàgina web. És l’únic lloc que està sota el nostre control, i des d’on podem oferir tota la informació i funcionalitats que requerim.

Si això ho portem al terreny personal la web corporativa és el nostre blog particular. El millor repositori, el lloc de referència des d’on pivotar cap als altres canals, ja siguin xarxes socials (Facebook, Twitter, Foursquare, Linkedin…), espais de compartició de continguts (Youtube, Flickr, Slideshare…), sistemes de comunicació directes, enllaços de referència, espai de debat…

Disposar d’un blog és senzill. Hi ha sistemes gratuïts a la xarxa, com WordPress.org o Blogger.com. Fins i tot hi podeu posar el vostre propi domini. I pel que fa al temps, l’excusa més repetida, tots sabem que quan es vol fer una cosa traiem el temps d’on calgui. Pel contrari ningú miraria la TV, o faria esport, o llegiria un llibre… Mitja horeta a la setmana no és tant esforç.

Doncs això, benvinguts a casa meva!